Fa uns dies que el sol surt poc, i tenim més dies grisos i de pluja. I me’n alegro necessitem aigua, estem fets d’aigua i la necessitem per viure, la necessita la terra, i la necessitem tots per poder fluïr més amb el món que vivim.
M’agrada que de tant en tant hi hagi un dia gris, ja que quan camino cap al coworking, miro, em fixo amb els verds que surten de les voreres, les plantes dels balcons, els arbres de les places i veig que aquell verd és diferent és un verd més intens, actiu més autèntic. Té més quantitat de verd i de blau, és un color amb potència i això atrau la meva mirada.
Quan fa sol, la seva llum afecta als objectes que veiem, provoca ombres, i llums… i quan el dia és gris, els colors prenen la seva pròpia llum sense veure’s afectats pel sol. Doncs aquests dies he gaudit i reflexionat dels colors de petites coses que m’he anat fixant i badant, he pogut gaudir de l’autenticitat del color, que potser si un no li dona importància passa desapercebut, potser és una cosa d’excentrics i apassionades del color, però aquestes petites coses són també les que em donen sentit al fet de viure.
Espero que t’hagi agradat aquesta petita visió del món des de La Contraforma
La Núria
